24 abr 2010

Mi nombre es Clodia (¡Hola y adiós!)


Tina Suárez Rojas (...) habla a través del personaje de Clodia ―la que Catulo llama Lesbia en sus poemas― para desdecir, con inaudita crudeza de expresión, las manifestaciones del poeta, demasiado sublime ―a juicio de Clodia― en su escritura, para revelar algunos otros detalles de su convivencia que no pasaron a los versos, y para rebelarse en definitiva contra la literatura desde una percepción presuntamente más realista de su relación con el poeta, sin que falte, al final, el guiño anacrónico de complicidad con el contexto cultural contemporáneo.

El poema se titula «Mi nombre es Clodia» y va precedido de una cita de Quevedo que dice:
«Puto es el hombre que de putas fía/ y puto el que sus gustos apetece».
Y dice así:
Pretendes hacerme pasar
a la historia
y a la historia de la literatura
por ser la mujer
que más has amado
la más bella en veleidades
también del imperio la más puta

de la halitosis de tus besos
de tu caspa testicular
del hedor de los altos sentimientos
que por el nalgatorium expedías
no diste testimonio alguno
¿cómo no arremeter contra fides
ante tanta adversidad? y sin embargo
hoy a ti te acompañan los manes
a mí me persiguen lemures
mira que era patricia
a los ojos de roma inteligente distinguida
que envenené a metelo con pulcritud
que he fornicado siempre con disimulo
de nada me arrepiento pese a todo
antes bien
regocijo me provoca recordar
no haberte dedicado nunca
el sagrado eleleu
por más que fingir a tu lado
fuera fingimiento natural y no
favoritismo de los dioses
excelente poeta no lo dudo
como amnate con la intención no basta

quisiera reposada en el triclinio
abandonarme a racimos salaces
sin tener que percibir los ecos
de tus yambos acusicas
deja al menos por Júpiter de llamarme Lesbia
que no da lugar sino a equívocos

AVE ET VALE CATULO
QUE TE ZURZAN

Fuente: http://www.ediciones-encuentro.es/
Texto de Vicente Cristóbal

Apagarse lentamente



It's in my heart; it's in your soul,
You choose to judge,
Is that your role?
Don't analyse or complicate,
You'll critisise, you can't relate...

And now you want some understanding.
What's my point of view?
Then I'll just fade away
When I hear all your lies I choke
Then I'll just fade away
Suffering from the times you spoke I fade

Regarding more? just seems much less.
So cynical you must confess.
I'm dying here, completely blind
Your will to live- just dampens mine,

And now you want some understanding...
What's my point of view?

Mensajes en botellas rotas


RELATIVIDAD, de Roger Wolf:

La vida es como
despertarse
a media noche
aturdido
y confuso, absolutamente
estúpido,
forzando
ojos arruinados
para ver el reloj:
nunca sabes
demasiado bien
si son las 3 y 1/2
o las 6 y 1/4.
Y lo que es más,
a quién
coño
le
importa.

23 abr 2010

El principio activo de la oblicuidad (pudor poético)

VILLANESCA, de Tina Suárez Rojas

muérase la primavera

su siempreviva
su nomeolvides
su aquitespero

muéranse sus bonituras
y sus primores
el putrefacto arrebol
de tanto abril
y tanto mayo la terapia
intensiva de su verde
celaje la calmosa sevicia
de sus madrigales
el catarro insoluble
de sus torpes ranúnculos
calamidad abajo

muéranse las dalias
contra los alelíes
suenen a vísperas de huesos
las calandrias
sangre el pitiminúsculo
pimpollo de sus amantes
en babia
que no traspase una prenda
la ensoñadora fragancia
de su infamia
que no se rindan
los corazones
al gesto abierto
de su hecatombe

vade retro primavera
tornasolada bastarda
no pretendas herbolar
con tu esperanza
los posos de mi túmulo
olvidado
no me asistas
no te entregues no me colmes
te lo he dicho y aún te niegas

esto no es arcadia

Llegenda i tradició


Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.

Font: http://www.gencat.cat/
 

11 abr 2010

Here and now (indecisión)


No pienses en mañana
ni me hagas promesas
ni tú serás el mismo
ni yo estaré presente.

Vivamos juntos la cima de este amor
sin engaños
sin miedo
transparentes.

Claribel Alegría