"Quaranta esgraons més, i... ¡ja hi som! ... la terra fuig... lo cel és tant gran i tant aprop que no's veu més que cel: la terra mateixa s'espiritualisa; no s'hi veuen petiteses, ni misèries; se la veu plena de vida, amparadora dels qui, cuidadosos, la travallen. ¡Que n'és d'hermosa la terra desde aquí dalt, lo més aprop possible del cel!"
.
Manuel Herrera i Ges (1915)
A dalt de la montanya que domina
la hermosura dels termes lleidatans,
s'axeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina.
Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina
del riu li dona espill y l'horta encants;
y guaytant cap amunt, toca amb les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.
Pugemhi, donchs... l'escala cargolada
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.
Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada,
que ja ets a mitx camí del infinit!
.
Magí Morera i Galicia (1912)
.
